Uns canten el tradicional Cagatió i els altres els repliquen amb El burrito sabanero. Uns expliquen que per Nadal mengen torrons i escudella amb galets i els altres expliquen que allà el més típic és el pa de Pasqua «i l’arròs amb peix», exclama una noia des del fons de la sala. Durant una hora, una trentena d’alumnes de dues escoles d’educació especial, una de Barcelona i una altra de Putaendo (al districte de Valparaíso, a Xile), conversen animadament sobre com passaran el Nadal, quines tradicions tenen, com són d’iguals i de diferents aquestes festes en un indret i a l’altre…
Conversen, sí, però sobretot pregunten. «¿És veritat que allà ara hi fa calor?», «¿quants dies teniu per rebre regals?», «¿de debò que no sabeu què és el Tió?», «¿com és que del Pare Noel en dieu el Viejo Pascuero?». I se sorprenen quan s’assabenten que els xavals xilens acaben dilluns el curs escolar i se’n van dos mesos de vacances. «¡Quina sort que teniu! Podeu estar dos mesos jugant amb els vostres regals», protesta un dels d’aquí.
Aquesta ja és la tercera o la quarta vegada que els alumnes de l’Escola Rel de Barcelona connecten amb els del Centro de Soporte a la Educación Especial de Putaendo, una localitat de 15.000 habitants situada a un centenar de quilòmetres al nord de Santiago de Xile (el nom de la ciutat és la castellanització de la paraula putraintú, que en llengua maputxe significa ‘font que brolla de pantans’). Ho fan a l’empara d’un programa d’aules en xarxa que promou la fundació xilena Media Bus, en la qual treballa, com a director de projectes, el català Raimon Ramis.
El llenguatge audiovisual
«Els nois fa dos anys que treballen plegats, es coneixen i ja tenen ganes de veure’s en persona», explica Ramis, després de la connexió duta a terme aquesta setmana, abans de les vacances escolars xilenes. «Per a ells aquestes classes suposen una gran motivació, perquè ells són els actors, els protagonistes», prossegueix el coorganitzador de la iniciativa. La base de l’intercanvi són els petits vídeos que, abans de la connexió, s’envien els uns als altres sobre temes prèviament pactats pels professors i a partir dels quals treballen plegats i per separat.
«Es tracta d’històries molt curtes, molt sovint fetes amb materials confeccionats per ells mateixos, perquè no volem alimentar la dependència tecnològica», assenyala Ramis. «L’audiovisual –afegeix– és un llenguatge comú per a qualsevol nen, però a més a més en aquests casos, com que són nois que acostumen a tenir problemes de comunicació oral o de lectoescriptura, els resulta un llenguatge accessible».
Els professors valoren molt positivament aquesta experiència, confirma Robert Ramos, director de l’Escola Rel, una cooperativa de professionals que va ser inaugurada el 1976 al barri del Guinardó, amb alumnes amb diferents tipologies de discapacitats.